Alguns poetes espanyols com Federico García Lorca, estatunidencs com Adrienne Rich o suïssos com Gottfried Keller, han utilitzat variants del gènere en les seves obres. El poeta d'origen indi fou un defensor de la forma, tant en anglès com en altres llengües va editar un volum de "ghazals reals" en anglès. A través de la influència de Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832, el gazal es va fer molt popular a Alemanya durant el segle xix, la forma es fa servir àmpliament per (1888-1866 i (1796-1835. Els gazals van ser escrits pels místics i poetes perses Rumi (segle xiii i Hàfidh (segle XIV, el poeta àzeri Fuzūlī (segle xvi, així com Mirza Ghalib (1797-1869 i Muhammad Iqbal (1877-1938 els dos últims van escriure van escriure gazals en persa i urdú i el poeta Kazi Nazrul Islam (1899-1976 ho feu en bengalí. Tot i que el gazal és la forma més destacada en la i dari, en l'actualitat es troba en la poesia de moltes llengües del subcontinent indi. El gazal s'estengué per Àsia Meridional durant el segle xii a causa de la influència dels místics sufís i els tribunals del nou sultanat islàmic. És una de les formes poètiques principals que la civilització indo-àrab-persa va oferir al món islàmic oriental. En l'estil i el contingut que és un gènere que ha demostrat ser capaç d'una varietat extraordinària d'expressió al voltant dels temes centrals de l'amor i la separació. Els requisits estructurals del gazal són similars en rigor als del sonet petrarquista. La forma és antiga, originària del segle sisè vers àrab. El gazal es pot entendre com una expressió poètica del dolor de la pèrdua o la separació i la bellesa de l'amor, tot i que el dolor. És propi de les literatures àrab, persa, turca i. El gazal, ghazal, gazel, ghazel o gasela (en àrab, persa i urdu غزل en hindi ग़ज़ल en panjabi ਗ਼ਜ਼ਲ, غزل en turc gazel en bengalí গ়জ়ল en tàtar gazal és un gènere líric (forma poètica que consisteix en rimes apariades i tornades, on cada línia comparteix la mateixa mesura.